Sant Just i Sant Pastor de Son s.XI-XII
(ESPAI VISITABLE EN TEMPORADA D’ESTIU)
Conjunt monumental format per la nau de l’església i el campanar d’estil romànic (s. XI-XII) i per la torre del Comú. Aquesta última de planta semicilíndrica, erigida probablement al segle XVII sobre les restes d’una torre romànica de la qual se n’observen els fonaments.
Documents trobats dels segles XIX i XX fan referència a la torre del Comú com a “torre comunal” o “ayuntamiento”. Segons la tradició popular a la torre també se la denomina “comunidor”, malgrat no correspondre a la tipologia dels comunidors del territori.
Coronant la torre del Comú hi trobem una coberta de quatre costats amb el campanar del rellotge on estan situades les campanes que toquen les hores i els quarts. Al damunt veiem un penell amb la figura de Sant Jordi matant el drac.
El campanar
El campanar és una torre de planta quadrada i de quatre pisos d’alt, decorats cada un d’ells d’arcuacions llombardes i lesenes. Les finestres del primer pis són d’esqueixada recta, les del segon geminades i les del tercer i quart pis triforades. Una coberta d’agulla completa el magnífic campanar.
El temple
El temple és un edifici d’una sola nau, coberta amb voltes de creueria, amb afegiments posteriors de capelles laterals. A l’exterior trobem un absis semicircular d’estil llombard decorat a amb arcuacions i lesenes a més de tres finestres de doble esqueixada.
Les piques
A l’interior hi trobem quatre piques romàniques; una baptismal, sostinguda per tres peus decorats i amb decoració vegetal:
Una pica d’oli de grans dimensions amb decoració de figures humanes:
I una altra pica d’oli amb decoració de figures lleonines:
També es conserva una pica beneitera provinent del santuari de la Mare de Déu de Bellero, avui desaparegut.
El retaule
A l’interior del temple també es troba un magnífic retaule gòtic del segle XV. La majoria de les composicions són obra de Pere d’Espallargues, mestre pintor destacat al Pirineu de finals del segle XV. El tema central descriu el martiri de Sant Just i Sant Pastor. És un dels pocs retaules gòtics originals que es conserva “in situ” del Pirineu.