QR CASA PIRINENCA

La casa pirinenca tradicional

La casa pirinenca tradicional de les Valls d’Àneu de la segona meitat del segle XX és la representació d’una estructura social compacta, tancada al voltant del grup familiar com a nucli de subsistència. Durant molts anys s’ha mantingut el mateix nom per a cada casa, en un entorn on la successió de béns es regia per l’herència indivisa -avui en desús- que designava l’hereu o la pubilla com a únics beneficiaris.

Casa Masover de Son

D’esquerra a dreta, Antònia Garrabé, Antonio Garrabé Taugis, Antonio Garrabé Ordi, Àngels Ordi i Maria Garrabé.
Casa Masover, anys 40

Imatge i estructura dels pobles

La imatge i l’estructura dels pobles ha canviat al llarg dels temps segons l’evolució de l’economia i la cultura tradicional de les Valls. Tot i així encara es conserven exemples destacats d’importants casalots que dominaren l’economia dels pobles.

Edificacions com Casa Visa d’Isavarre, Casa Ermengol de Sorpe (fotografia) o Casa el Tort d’Alòs donen la imatge característica dels grans casalots, pertanyents a antigues nissagues que dominaren les Valls d’Àneu des de temps medievals fins ben entrat el segle XX.

Casa Ermengol de Sorpe

Antiga Casa Arnaldo

A Son una de les cases més importants era l’antiga casa Arnaldo, situada al costat de la plaça Major. Actualment, només es conserva una casa que formava part del patrimoni de casa Arnaldo que es troba a l’altra banda de la plaça i és una construcció del segle XIX.

Per exemple, quan al 1772 es cremà el convent de Santa Maria d’Àneu amb tots els papers de propietat, Casa Arnaldo compra la propietat.

“Al 1774 els procuradors del Capítol provincial venguéren a Francisco Especier i Casau de casa Arnaldo de Son tota l’heretat de Santa Maria.»

Al mateix any, l’església, però, passa a ser patrimoni del Deganat d’Àneu (Goigs de Santa Mª d’Àneu)

Altres cases

Altres noms de cases predominants són el de casa Juclà, citat fins i tot als Privilegis de les Valls d’Àneu del segle XIV.

O el de casa Garbilet (avui desapareguda) de la qual la tradició popular comptava que hi treballaven més de 10 mossos a càrrec de la casa.
Els grans casalots i nissagues medievals donaren pas a les cases pirinenques tradicionals que veiem avui, basades en el grup familiar.

Entrat el segle XX, l’oferta del treball assalariat ocasionà una forta emigració a les capitals i això suposa progressivament la fi de l’economia basada en les cases fortes.

SABÍEU QUE …?

Els arcs que es troben a la plaça en realitat foren arcs de suport de l’antiga Casa Danès (fou depenent de Casa Arnaldo), avui en dia desapareguda?

VEURE FOTOGRAFIA

Casa Batistó (Espai no visitable)

Exemple de casa tradicional de Son del segle XX. La seva estructura arquitectònica s’ha conservat gairebé intacta. També s’observen a l’interior de la casa les parets de fusta originals, així com estris i mobiliari tradicionals.