Els molins hidràulics
A l’època medieval a les Valls d’Àneu els molins hidràulics foren d’especial interès econòmic donada la necessitat de moldre el gra. A Son es cultivava blat, ordi i sègol. L’ofici de moliner fou una especialitat particularment present al poble de Son, ja que el riu Tinter vorejava gairebé tot el poble i feia força pendent.
Les serradores
També les serradores, presents en molts pobles de les Valls, empraren l’energia hidràulica per a l’aprofitament de la fusta. Aquesta s’utilitzava per a fabricar taules, taulons i bigues per a la construcció de cases i coberts. Així com per a fer les parets dels envans i la fabricació de mobiliari. Malauradament la serradora de Son fou destruïda en un incendi als anys 50 del segle XX.
Alós d’Isil
Àrreu (desapareguda)
Aurós
Els tallers
A Son tenim constància de l’existència d’antics tallers de fusteria. Encara avui podem apreciar mobiliari molt preuat, patrimoni d’algunes cases del poble.
Arcó
Armari
Taula plegable
Els molins de Son
Al Capbreu de les Valls d’Àneu de 1669, a Son hi consten quatre molins.
“N’i ha un de Bernat Gutclar ab un bolant; Ioan Mora ne té un altre ab un bolant; Miquel Sicart ne té un altre ab un bolant; lo Senyor Esquerré ne té un altre ab un bolant”
Fins a mitjans del segle XX al poble coexistiren dos molins, la mola vella i el molí de Montoliu.
Com a cas excepcional, a Son es conserva una central elèctrica dels anys seixanta i el molí fariner, tots dos exemples en perfecte ordre de funcionament. (ESPAI NO VISITABLE)
Des del 1962, la família Montoliu n’ha estat la propietària. És gràcies a la transmissió entre generacions i una extraordinària dedicació en el manteniment, tant de la central com del molí fariner, que a Son es conserva un rar exemple de l’aprofitament de l’energia hidràulica tradicional.
Manolo de Montoliu, l’últim moliner de Son