Aquest ventador ens permet descobrir com era el món de Son abans de l’arribada de l’economia lletera. Aquesta fou possible a partir dels anys 70 del segle XX amb la creació de les cooperatives lleteres i la recollida diària de la llet fresca als pobles del Pirineu. El paisatge que contemplem ara, amb prats de dall i boscos al votant del poble,  és fruit d’aquella època.

Abans, però, tot l’espai de la solana i de l’obaga fou conreat. Blat, sègol, ordi; productes bàsics de subsistència passaven pel ventador que serveix per a separar el gra de la palla. El molí del poble era fonamental per a moldre el gra i la ramaderia es composava d’ovelles, matxos i eugues, a més d’un extens ramat de més de 500 cabres en tot el poble. Les cabres netejaven els camins i el ramat de pota es duia a les muntanyes del Teso i la Vall de Cabanes en temps d’estiu.

Dels boscos es feien tales periòdiques que nodrien les arques de l’Ajuntament de Son, escalfaven les llars i els troncs de major qualitat passaven per la serradora del poble,  on transformaven la fusta en  bigues i taules.

L’economia fou molt diferent i a través d’un ventador en desús veiem com canvia el paisatge i un món que desapareix.